dissabte, 24 de juny de 2017

All you need is l’ou

All you need is l’ou, l’oucomballa, concretament encara no fa 10 dies.
   Com que avui és Sant Joan (Baptista) m’ha vingut al cap una cita de l’evangeli segons Sant Joan (Lennon)
   “No hi ha res que puguis fer que no es pugui fer
   Enlloc  pots estar si no és allà on pertanys.
   És fàcil!
   Tot el que necessites és amor!”
   Sóc nascut entre revetlles, de quan la de Sant Pere era gairebé tan important com la de Sant John.
  Demà farà 50 anys que van emetre aquesta cançó dels Beatles en directe per televisió via satèl·lit, per a 30 països. Diuen que la van veure 400 milions de persones. Jo estava a punt de fer 12 anys, i m'ho vaig perdre.
  La ràdio de la mare, endolcia aquell país governat pels feixistes, que a més d’odiar i maltractar la seva població menyspreava la música dels Beatles. Si et deien que semblaves un beatle, era un insult.
  Buscant pel dial es podia escoltar, molt esporàdicament alguna cançó dels genis de Liverpool.
   Més de 10 anys abans de tot això, a la gramola del pare encara no hi havia discos de rock. Teníem discos de “pedra” de l’Escolania de Montserrat, de sardanes, sarsueles i pasdobles. M'agradava escoltar música.
  Porto la ressaca d’haver anat a dormir tard, i també la ressaca d’haver arribat, un dia d'aquests, als 62 anys, amb l’ajuda, ara ja ho puc dir, de l’amor.

diumenge, 18 de juny de 2017

Un cor de flors a Sant Felip Neri

   Abans de les set del matí han escombrat els pètals d’acàcia de la plaça de Sant Felip Neri  i l’han regada una mica.
  “Una feina inútil” li diu un pardal a uns coloms, que com ell busquen l’esmorzar al terra. “Els arbres no paren de deixar caure pètals i amb la calor que està fent aquests dies, les llambordes s’eixuguen de seguida”.
   A un dels dos coloms li agrada la poesia: “encara que sigui petita, aquesta és la plaça més bella de totes les placetes que es fan i es desfan”.
“La mida no importa” diu el pardal.
Plora una acàcia.
Llàgrimes de flors grogues
omplen la plaça.
Les flors consolen
les antigues ferides
i en fan memòria.
    “Qui deu haver portat aquests pètals liles?” pregunta el colom que es creu poeta.
   El pardal, que a més de xerraire s’ha llevat molt d’hora, diu que de bon matí, a una plaça propera, la del 8 de Març, ha vist un home collint de terra les campanetes liles que queien d’una xicarandana.
     El mateix que després feia un cor al terra amb pètals d’acàcia i xicarandana.
Improvisada
a sobre les llambordes
hi ha una catifa.
Els pètals suren
a la font de la plaça
com si dormissin.
     “D’aquí unes hores, arribaran els turistes i s’acabarà la tranquil·litat” els ha dit l’home. “Sí” diu un dels colomins. “I a l’hora del pati, la mainada de l’escola esmorzaran els seus entrepans gegants"
   "És ben clar que en aquest món hi cabem tots" pensa el colomí mentre s'atipa de molles.



divendres, 9 de juny de 2017

- Has estès la roba?
- Sí
- Deu estar eixuta?
- Sí
- La despenjo?
- Sí
- Vols que planxi la teva brusa?
- Sí
- M’estimes?
- Sí
- I siiiiiiii?
- Sí
- Anirem a la mani diumenge?
- Sí
- Vols que Catalunya sigui un Estat independent en forma de república?
- Sí

dijous, 1 de juny de 2017

Adjectius

En  Lluís Llach és el kilianjornet de la cançó.
En Kilian Jornet és la mercerodoreda de la muntanya.
La Mercè Rodoreda és el messi de la novel·la.
En Messi és la silviaperezcruz del futbol.
La Sílvia Pérez Cruz és el paucasals de l’havanera.
En Pau Casals és el guardiola del violoncel.
En Guardiola és la pilarinbayés dels entrenadors.
La Pilarin Bayés és el  miquelmartípol dels il·lustradors.
En Miquel Martí Pol és la victoriadelsàngels dels poetes.
La Victòria dels Àngels és el gaudí del “bel canto”
En Gaudí és el miró de l’arquitectura.
En Miró és la mariadelmarbonet de la pintura.
La Maria del Mar Bonet és el josepllimona de la veu mediterrània.
En Josep Llimona és la murielcasals de l’escultura.
La Muriel Casals és el joanfortuny del combat pacífic.
En Joan Fortuny és la carmenamaya del saxo soprano.
La Carmen Amaya és el peret del ball flamenc.
En Peret és la margaridaxirgu de la rumba catalana.
La Margarida Xirgu és el ramonllull del teatre.
En Ramon Llull és la fredericamontseny del pensament.
La Frederica Montseny és el marcmárquez de l’anarquisme.
En Marc Márquez és el priorat de les motos.
El Vi del Priorat és la Pica d’Estats dels vins.
La Pica d’Estats és el lluisllach de Catalunya.
etcètera.

dissabte, 27 de maig de 2017

Cal que neixin flors...


Enterrem la nit,
enterrem la por.
Apartem els núvols que ens amaguen la claror.
Hem de veure-hi clar,
el camí és llarg
i ja no tenim temps d'equivocar-nos.
Cal anar endavant
sense perdre el pas.
Cal regar la terra amb la suor del dur treball.
    Cal que neixin flors a cada instant.
    Cal dir que és un fragment d’una cançó de Lluís Llach?

dissabte, 20 de maig de 2017

Al vent del (Rai)món

Som una llum que s’apaga.
Tots els colors de la terra i de l’aigua... van parlant-me de tu.
No creguem en les pistoles...
...per a la vida s’ha fet l’home,
i no per a la mort s’ha fet.
Rellotge d’emocions...
... martell de llum, falç de treball.
Contra la por és la vida, 
contra la por és l'amor, 
contra la por som nosaltres, 
contra la por sense por.
Anem dient les coses pel seu nom!
Floriran millor que mai les roses
a poc a poc ens clourem com un puny.
Arreu els camps hi ha el vermell de les roselles.
Amb nova falç comencem a segar 
el blat madur i amb ell, les males herbes.
Cinc dies que plou
i no es pot treballar.
Què fa el cel amb nosaltres?
Tots els colors del verd.
Treballaré el teu cos
com treballa la terra
el llaurador del meu poble:
amb amor i força.
Qui sap l’home on anirà?
Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.
Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l'estat natural, 
e mostrarà voler tota res mal 
que sobre si atur un punt al jorn. 
Nueta us vull, gest graciós,
ànima mia.
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.
Bella, de vós só enamorós.
Jo vinc d'una lluita 
que és sorda i constant, 
jo vinc d'un silenci 
que romprà la gent 
que ara vol ser lliure 
i estima la vida, 
que exigeix les coses 
que li han negat. 
Els ulls al vent
al vent del món.

   En Raimon diu que s’acomiada? Impossible vell amic. Seguirem cantant la vida, de poble que no vol morir.

   Tots els textos que apareixen en els peus de foto, són fragments de cançons de Raimon, amb lletres del propi Raimon Pelegero, Salvador Espriu, Ausiàs March i Joan Timoneda.