Em vaig adormir en braços del temps
amb flors de cotó a les parpelles
a la vora de la mar amb
l’aire suau per coixí.
Quan em vaig despertar amb la barba dels anys
i el pit ple d’estrelles
als dits hi tenia
la pols dels records.
Em vaig adormir en braços de l’espai
a la llum de la lluna:
núvols blancs en el llit
i els grills que em gronxaven.
No em despertis, deixa’m dormir.
Que somnio en tempestes,
i els llamps llunyans
m’il·luminen el cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada