"Per quants carrers?"

“L’home haurà de passar?” Es preguntava Bob Dylan fa 50 anys, i ell mateix ens responia que la resposta està en el vent. Els  milers d’egipcis que es van revoltar a la plaça Tahir no en tenien prou d'escoltar la resposta en el vent. I va caure Mubarak. Per sort a Europa hi ha més llibertat que al Nord d’Àfrica, potser per això és més incomprensible que hi hagi corrupció, i fuga de capitals als bancs suïssos i a d'altres paradisos fiscals.

 Encapçalades pel moviment dels acampats de la Plaça Catalunya de Barcelona i dels de la Porta del Sol de Madrid, ahir diumenge va haver-hi a les principals ciutats de Catalunya i de tot l’estat,  i també a d’altres ciutats d’Europa, multitudinàries manifestacions que van reunir centenars de milers de persones. Els indignats van esmerçar tots els seus esforços per a que les manifestacions fossin pacífiques. I així va ser. Se’ls havia advertit que hi hauria tolerància zero amb la violència, per tant ara s'els ha d’escoltar. Escoltar-los a ells i no pas al vent. I a més d’escoltar fer-los cas. Hi ha qui diu que no plantegen unes peticions concretes. Hi ha moltes frases en les pancartes expressades de moltes maneres. Qui sàpiga llegir s’adonarà que es podrien resumir en una demanda bàsica: la de la justícia social. Acabar amb la corrupció i amb els privilegis d'uns quants. També es va veure el símbol de la pau. És senzill llegir el missatge: acabar amb les guerres, i així disminuir progressivament  la despesa en armament. I molts altres missatges que cal anar examinant. Algunes són perfectament possibles, altres són gairebé utòpiques.

Stephane Hessel va demanar: “Indigneu-vos”, i ara diu: comprometeu-vos. Em sembla que molts indignats,  els que han invertit centenars d’hores per la causa, ja ho estan fent. Tots hem vist les imatges de dones i homes, nois i noies, fins i tot mainada manifestant-se ahir per aquests canvis. Em sembla que a la gran majoria de població convé que la riquesa es reparteixi millor.  I una petita minoria (banquers, espoliadors fiscals, i escanyapobres en general) voldrien que tot seguís igual.

No sabem què passarà demà.  La resposta està en el vent? Potser en l'huracà!