Setmana
d’emocions: dilluns Sant Josep, cremà als carrers de València i crema als plats
de postres de Barcelona i altres punts de Catalunya.
Espessa en el seu punt
just. Ni massa líquida per a que no semblin “natilles” ni massa espessa per a
que no semblin farinetes. Dolça però sense embafar. La mare la fan tant bona
que no cal cremar-la. I no és que no m’agradi la crosta que tradicionalment es fa a la crema, però el regust del sucre cremat a vegades malmet el de la canyella i el de la pell de llimona que és més delicat.
Dimarts,
arriba la primavera. No vull que em passi com al Serrat, que diu que “li hauria
agradat estar despert” i em llevo d’hora per veure-la arribar. No m’he afanyat
prou i quan baixo al carrer ja ha passat. Com un infant entremaliat que té la vista als dits, es fica per tot
arreu i toca descaradament els sentits més amagats de la gent. I en forma de
vent indiscret aixeca les faldilles de les noies i fa posar drets els obrers
que de bon matí fan el cafè a la barra del bar.
La gent s’esvalota i els guàrdies deixen fer.
La nostra vida va passant, insignificant, mentre que en altres llocs...
Estany Llong
Sota un pam de glaç i una capa de neu, molts estanys dels Pirineus fan com si no s’adonessin que ha arribat aquesta impetuosa estació, i sembla que la primavera hi dorm, que encara no s’ha despertat.
Estany de Cavallers
Estany d'Aixeus
Un filet d’aigua recorre el prat per sota.
Tímidament i sigil·losa. El riu subterrani es va fent gran, esberla la neu i
descaradament surt a la superfície i s’obre camí cap a les valls inferiors.
Aigües Tortes
Estany Llebreta
La primavera semblava adormida però “temps ha”
que ha despertat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada