Mig
història mig llegenda, en la Crònica de Jaume I s’explica un fet que ha
esdevingut popular. El comte-rei català estava acampat davant de Borriana quan
una parella d’orenetes va fer niu al cim de la seva tenda. I quan els criats
anaven a desmuntar-la, el rei ordenà que no fos desparada fins que haguessin
marxat junt amb els seus polls. I va ser el propi rei en Jaume que va voler que
aquesta anècdota figurés a les seves cròniques, per a que el poble en tragués
la conclusió de que: “Déu protegeix els
reis que estimen els seus súbdits”.
D’això
fa més de 750 anys i no podem viure de glòries passades. Actualment els
catalans no tenim rei, i m’atreviria a dir que ni tan sols un bon déu que
protegeixi les seves classes populars. I per això el poble català ha hagut de sortir al carrer pacíficament,
com molts pobles oprimits del món, com la resta de classes socials més
desafavorides, manifestant-se constantment.
Fa anys que a Barcelona i d’altres
ciutats catalanes els jubilats, els aturats, els joves que es veuen sense
futur, les mestres, els metges, els obrers i les obreres, diem: “No a la
guerra”, Sí al Dret a decidir”, "No a les retallades a l'Estatut", “No a les retallades socials” “Sí als drets dels
treballadors”...
D’acord
que vivim, diuen, en una democràcia. Però no sempre qui detenta el poder
respecta les minories. I em sembla que no se’ns respecta ni com a treballadors
ni com a catalans.
Les orenetes arriben, crien i se’n van quan arriba el fred, quan venen les maltempsades.
I quan retornen, amb elles arriba el bon temps. Sempre torna el bon temps!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada