Cornuts i pagar (2 cops) el beure

  Fa  una bona temporada que ens entren, dia sí, dia també a robar a l’escala de casa. Al principi, els veïns crèiem que la justícia ho solucionaria, però passava el temps i els xoriços seguien perpetrant el seu robatori impunement als pisos.

  Als de l’entresol els van endarrerir l’hora que tenien al metge. L’excusa era que com que els lladres també robaven altres escales, l’administració no tenia prou pressupost i havia hagut de retallar serveis sanitaris. 

Als del primer pis, que tenen canalla en edat escolar, els han robat en forma de prestacions anteriorment conquerides, i encara sort que les mestres de l’escola (tot i que els han retallat el sou, com a la resta de funcionaris) fan els impossibles per a que l’alumnat no perdi pistonada.

Els del segon tenen el noi i la noia a la universitat, i els han apujat les taxes a uns preus prohibitius. 

Al tercer hi ha un treballador a qui han rebaixat el sou un 30% i la seva dona és a l’atur. El seu noi ha hagut d’anar a  Suïssa a treballar. 

  Al quart hi ha un aturat que no troba feina i se li està acabant la prestació d’atur. Al cinquè hi viuen uns joves que van baixar al carrer a fer una cassolada per protestar de tanta injustícia. La policia els escalfà de valent i els del carrer de dalt els insulten, dient que són uns ganduls, uns hippies, uns bruts, i que tot el dia toquen el timbal i la flauta i no volen treballar...

A una senyora jubilada de l’àtic, una caixa d’estalvis li obrí un compte molt avantatjós. Si arriba als 100 anys podrà recuperar els estalvis de la seva vida. I així es podrà operar i fer-se col·locar la pròtesi que no acaba d’arribar mai perquè no és de cap mútua privada.

El del sobreàtic, que hi entén, ens explica el que molts ja sabíem: que els lladres en realitat són uns senyorassos dels bancs, de les caixes, i d’altres negocis especulatius que el govern ja els ha descobert i que tot i que no els tancaran a la presó, (com sí que fan amb els que ells consideren esvalotadors) hi posaran solució. El procés l’engega un gabinet de l’avinguda de Madrid, que és una sucursal de la central que és al carrer Berlín.

Com que els gàngsters que ens han estat robant, entre les pagues al directius de la banda i les jubilacions milionàries dels pistolers a sou ja s’han esfumat el botí, un banc de la plaça Europa els deixarà la mateixa quantitat que ens ha fotut per a que eixos bandits no perdin poder adquisitiu.

-         I qui pagarà aquest rescat? Pregunta un dels veïns.

-         Vostès, naturalment! – Responen a l’uníson els representants del banc d’Europa, del carrer Berlín, de l’avinguda de Madrid, i de la sucursal de la plaça Catalunya (que té veu però no té vot)

(Pintures d'Enric Domingo)