dijous, 15 de novembre del 2012

Llàgrimes de tardor (a Falgars)


Una matinada freda de novembre, quan Falgars encara dorm i les boires jeuen al seu llit del Llobregat, un caminant s’atura una estona i observa les llàgrimes que la tardor ha penjat de les fulles dels arbres. Fulles mortes que es resisteixen a caure al terra. Moltes altres fa dies que emmantellen els prats, encara verds, i el contrast de colors dibuixa un immens cobrellit.
  Algunes vaques pasturen prop del Santuari i amb el so de les seves esquelles trenquen el silenci boirós del matí. El caminant s’endinsa al bosc i s’impregna de les olors de les fulles seques i soques humides que la pluja de la nit hi ha deixat. El bosc regalima llàgrimes de tardor. Com eixugar el plor d’aquesta estació?
L’aire fa ploure les fulles grogues que s’han assecat per sempre, i amb molt poca remor s’ajeuen a la catifa del terra.
  La tardor no infon gaire esperança a aquell que l’ha perduda. Potser la tardor només és present i com a tal s’ha de saber apreciar. Els colors calents dels arbres i el terra, paradoxalment ens anuncien el fred del llarg hivern que s’acosta. El color de sang de les fulles de la tardor, ens explica la vida anterior que han tingut i d’alguna manera ens anuncia la mort. El verd dels boixos ho contradiu. El bosc ens mostra la nostra pròpia existència, plena de contradiccions.
  El caminant oblida les seves cabòries i des d’un mirador alçat, s’esplaia fent lliscar l’esguard per la carenada del Moixeró i el Puigllançada. Enguany la neu ve amb retard. La poca que va caure fa uns quants dies s’ha fos i només ha deixat el seu fred a l’aire més proper als Pirineus de l’Alt Berguedà i del Ripollès.
  Les boires s’han esvaït i els primers rajos de sol fan que el paisatge abandoni la somnolència en què estava immers. El baf de les vaques li escalfa una mica l’esperit. Tanca els ulls i escolta els batecs del seu cor, que barrejat amb el so de la ferralla dels esquells li produeix una considerable calma.
  El caminant fa anys que va perdre la candidesa de la joventut però sovint, involuntàriament, se submergeix a les virtuts de la innocència. Les passes l’han conduït de nou a l’Hostatgeria del Santuari de Falgars. A dins hi ha escalfor humana. Se sent olor de vida i s’escolta alguna rialla. Un cafè fumejant l’espera a taula. Entra al menjador i diu: bon dia!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada