IN- INDE

...Independència!

Sens dubte, a Catalunya és la paraula més repetida aquests darrers mesos, als carres i places, al futbol, als concerts de cançó i de rock...

Es crida i es repeteix tantes vegades i tan fort que ha arribat a oïdes dels que no volen que el poble català obtingui, si així ho vol democràticament, aquest anhelat desig de llibertat. I l’estat que fa 300 anys que ens oprimeix bellugarà tota la maquinària de que disposa per impedir-nos decidir.

De fet les mentides i les calúmnies ens han començat a arribar des de la major part de territoris de l’estat espanyol, esperonat per declaracions incendiàries contràries a la nostra independència. A mi no m’han sorprès gens les mentides. Les esperava.

El que m’espanta no és la mentida que ve de fora de Catalunya, sinó la veritat que es cou a dins. El pitjor enemic que té la llibertat el tenim entre nosaltres. Si independència és la paraula més escoltada els darrers mesos, mica en mica va essent desplaçada, d’unes setmanes ençà per una altra: corrupció.

Sóc optimista pel que fa a l’obtenció de la independència per la via democràtica, i al mateix temps, totalment pessimista pel que fa als temes de corrupció.

Dissabte passat, a Núria, el mal temps i el torb va impedir els centenars d’entusiastes independentistes que hi van pujar, encendre l’estelada que estava previst fer amb espelmes a l’esplanada del Santuari. A canvi es va poder fer dins d’un local de Núria mateix. 

No va ser un fracàs, va ser una metàfora del que ens està passant. Si no s'acaba amb la impunitat dels que perpetren el robatori constant de recursos públics a  Catalunya, sigui des de fora, o des de dins, estem construint un procés sobiranista de fireta. Com una mena de pessebre de la independència. La Candelera ha arribat. Hem encès moltes candeles, compte que no es desmunti el pessebre...

Lluitem simbòlicament contra el drac de l’espanyolisme sense adonar-nos que el drac que més mal està fent al procés independentista el tenim a casa. Si no som capaços d’acabar amb la corrupció, no assolirem la independència. Al que és pobre li és igual que l’escanyi una bandera amb dues barres que amb quatre. No serem independents si la diferència entre pobres i rics se segueix accentuant. No serem independents si els corruptes, siguin banquers, polítics o el que sigui, no acaben entre reixes.

No serem independents si no acabem amb aquesta caterva de senyorassos i senyorasses que ens estan robant els diners i les il·lusions.

Des de Madrid ens envien la mentida, com a arma per combatre la nostra llibertat. Des de Catalunya, la veritat de la quinta columna de la corrupció, és el torb que està alentint i desmotivant les il·lusions que es van revifar el passat onze de setembre.

El camí es dilueix. Podem cridar: In- inde- independènci-ja! Però abans, urgentment, cal tenir justícia social. Ja!