Abril

Guardo dins del cor aquell poema que és per a l’abril, i que mai no he sabut escriure. Té a veure amb allò que tu ja saps abans de que t’ho digui. És com un ocell que vola, ni Massa alt ni Massa baix.

Seria la lletra d’aquella música que ens explica la il·lusió que ens fa escoltar la primera oreneta que porta la primavera, o la primavera que porta la primera oreneta. Tornarem a escoltar la remor de les pedres de la cala, just quan l’onada es retira. És la força que ens uneix i que ens dóna l’abril. 

L’amargor agradable d’una cervesa, el compartir una pizza, el cobrar en monedes d’aire, i tenir un compte corrent d’aigua, que a vegades és salada. Uns pins arrelats pàtria endins, un aire que comença a escalfar-se a mitja tarda i que es torna a refredar al capvespre. És el retorn de la florida de la ginesta, el flaire de la flor del taronger, la millor farigola de l’any, els espàrgols més saborosos... 

El record llunyà de la República Catalana, aquella que van proclamar els nostres avantpassats i que aviat tornarem a assolir. I és que els sons de l’abril, sempre ens fan tornar a escoltar la llibertat, com si fossin himnes.

Torna aquell temps de penjar domassos a les finestres i als balcons, de Sants, de Barcelona, de tot  Catalunya... Una clau de sol per a contemplar la seva sortida o la seva posta. L’abril que obre finestres de bat a bat, per a percebre la seva humitat. Aquella que llisca pel cervell i que sense ella el cos s’enceta. Tornar a sentir la febre de l’abril, que provoca bombolles a la sang, que ens fa fer tombarelles al llit, batalles de coixins, de sentiments que voleien com plomes. Quan la roba neta estesa s’eixuga de seguida, ballant amb l’aire i frisa per tornar-se a impregnar d’olors corporals. Aire que escalfa els sentits, que accelera la respiració i els batecs del cor, que ens fa entrar en coves secretes, només per saber què hi ha dins, que fa reposar els guerrers de l’amor després de tornar a desar l’espasa a la beina. Quan tot l’ordre de la naturalesa regalima, quan les aigües del desglaç tornen a omplir els afluents i fa que els rius aboquin la seva riquesa al mar. L’abril i jo... per sempre!