diumenge, 21 d’abril del 2013

Jordina





Això no és poca cosa:
La Llegenda de Sant Jordi
Amb el drac i la rosa
Ningú hi ha que no ho recordi.

Una gran fera té aterrida
la Conca de Barberà.
La població compungida
Una víctima diària ha de lliurar.

Per saciar sa fam desenfrenada
És una ordre i és la llei
Fer un sorteig cada jornada
No s’escapa ni la filla del rei

Diu que no és una enganyifa
A la princesa li ha tocat
Com si es tractés d’una rifa:
S’esmola les dents el drac!

De bon matí la deixen sola
El drac ensuma el seu perfum
El cabell de la noia al vent vola
I el monstre per la boca treu fum.

I passa el que ningú diria
Potser ve de l’estranger?
No comptaven que vindria
Un valent cavaller.

L’ardit jove munta un cavall blanc
El braç empunya, sense recança
Sota la muralla de Montblanc
I al drac li clava la llança.

I aquí s’acaben els plors.
De la taca de sang al terra
Neix un roser de roges flors.
És millor l’amor que la guerra.



Fa alguns anys vaig escriure, mig d’encàrrec, aquest poema gairebé infantil. Rimes forçades amb calçador sobre una història molt coneguda, potser no vaig saber fugir de la carrincloneria.
Les llegendes són així: impossibles, èpiques i romàntiques. Si les mirem amb ulls d’ara, fins i tot desfasades. I si en lloc de Jordi l’anomenen Jordina? A l’edat mitja, i molt més cap aquí també, era difícil que es reconegués públicament el paper de la dona en la lluita per la justícia.
La Jordina és una cavallera i la seva cabellera oneja al vent. Com una bandera. Lluita contra un drac que té tres caps: el de la injustícia social, el de la intolerància i el de l’opressió del seu poble.
La Jordina també es diu Ada, o Teresa o potser Carme.
No du armadura, ni llança, ni espasa. El seu escut és el del seu poble, la força del seu braç li ve de la fe en la raó, en l’esperança d’un món més just, d’un poble més lliure. La seva lluita la fa amb la seva actitud i la seva paraula. La Jordina potser es diu Gemma, Frederica o Núria. Trencant cadenes, lluitant per la utopia, aprofitant totes les oportunitats.
M’agraden les roses i els llibres, i celebrar la diada de Sant Jordi i de Santa Jordina, desacomplexada i alegre. I si convé reivindicativa.
Una rosa és suficient per regalar-li a la Jordina? O a la Fina, la Pilarín, o l’Aina? Potser sí...

Per una rosa,
ho donaria tot
i si te la donés a tu,
donant-te tan poc
em tindries sencer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada