Crisi, encara
que inventada o orquestrada, n’hi ha, això és innegable, però només per alguns.
Els entesos diuen que hi ha manca de
liquiditat econòmica, o financera, o de totes dues coses. També per alguns.
D’exemples en tenim un munt. No hi ha diners per als hospitals, l’educació, i
tot allò que suposi construcció de benestar social, però sí que n’hi ha per a l’exèrcit,
que suposa tot el contrari: la destrucció. Diuen que no hi ha diners per a les
pensions. Segur? Que ho preguntin a uns quants banquers que s’han assegurat
unes pensions multimilionàries, que contribueixen a rebaixar les més
elementals, als que han treballat de veritat tota la vida.
Aquests dies es parla d’un
exemple més d’aquests grans estafadors que romanen fora de la presó. Un
individu d’un gran banc que tots coneixem, indultat pel govern anterior de
l’Estat i lloat per l’actual, s’ha assegurat una pensió de 88 milions d’€urooossss.
Només fent una petita divisió d’aquesta barbaritat entre el que guanya un
jubilat corrent, ens dóna un resultat, que dividit entre 14 pagues que té
l’any, ens diu que només amb el que aquest senyor ha robat es podrien pagar les
pensions de 10.000 persones durant un any sencer. I no és l’únic. També a
Catalunya hi ha casos de banquers il·lustres que s’asseguren jubilacions, o
pagues desmesurades. I no només en l’àmbit de la banca. Darrerament s’han
destapat molts casos de pensions exagerades.
Només amb els casos més flagrants
de lladregots d’aquests, o d’aquells que desvien diner públic per als seus
guanys, es podrien pagar totes les jubilacions de l’estat. Però ni governants ni
jutges no fan res per impedir-ho. Al contrari, sembla que els riguin les
gràcies. I mentre riuen les gràcies dels poderosos, es riuen de les desgràcies
del febles. Això sí que és escarni (o escratche).
Tota
aquesta caterva de mala gent és la veritable responsable de
l'estancament i allargament de la crisi. I així podríem anar
fent números, amb el que es gasten en casaments i altres festes reials o
dispendis exagerats en enterraments de personatges, que acostumen a ser els que
més han fet per oprimir les classes socials més desafavorides.
Tots sabem que hi
ha milers de milions que es malbaraten. En sobres secrets o en comptes a
paradisos fiscals. Els que manen també ho saben, i encara més que nosaltres, ja
que ells tenen accés a molts comptes que nosaltres ignorem. I ens demanen més
sacrificis perquè diuen que és l’única manera de sortir de la crisi. Són
mentides de manipulació massiva, igual que fa 10 anys es van inventar allò de
les armes de destrucció massiva per engegar una guerra que va fer milers de
morts, i que d’alguna manera encara dura.
I aquells mentiders i els seus
còmplices, que tan es van enriquir reconstruint el que van destruir, són al
carrer (o a la torre, o al ranxo) i potser quan es morin rebran elogis per part
de la premsa que fa la gara gara a qui deté el poder, i tindran enterraments
luxosos pagats amb diner públic, aconseguit fraudulentament de les retallades. I
mentrestant el poble s’exclama, es manifesta, s’indigna... de moment en va.
Només de moment!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada