divendres, 20 de setembre del 2013

Un matí d'estiu, una vida

El riu baixa en calma,
envoltat de prats de frescor.
No estic somniant,
em sembla....
 Les darreres flors de l’estiu
que s’acaba
s’assadollen de sol i d’aire pur.
 L’aire les belluga,
lleugera alenada,
com una carícia
que fa una mà estesa. 
Hi ha una música de fons:
el so de l’aigua i dels ocells.
Violes i flautes, fusta i vent.
I núvols silenciosos
sobre el cel blau. 
Un saltamartí se m’asseu a la cama,
ens mirem uns instants,
fa un salt i s’esmuny 
entre les herbes,
com els anys, que s’amaguen
entre les hores.
El sol crema i m’acull l’ombra
d’una noguera. 
Tanco els ulls
i escolto el brunzir
dels insectes.
L’arquet de l’estació
frega les cordes
 d’un violoncel.
Aquest matí no és meu,
visc rellogat en aquest dia,
tota la vida de manlleu,
vivències a terminis.

La llibreta d’estalvis s’esgota?
Potser encara tenim rèdit!
Un papalló es gronxa a una flor,
s’atura el temps que dura un calderó
i s’allunya entre semicorxeres.
La planta es vincla suaument
Amb el seu lleuger pes.
És flexible com una pregunta:
Res és poc? Tot és molt?
Una mica és Massa? 
Respiro fons i l’aire
és perfumat,
A un marge hi ha clavellines de bosc.
 Algú més s’estimarà
en aquest racó,
del temps eteri, de l’espai físic
dels somnis reals,
i dels imaginaris. 
Quan tu i jo no hi serem
L’aigua del riu
seguirà baixant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada