Vaig tenir la immensa
sort de ser a Àreu mentre s’organitzava la Cadena Humana a la Pica d’Estats, i
el privilegi de participar-hi, concretament el dia 24 d’agost, dia de Sant
Bartomeu. Com a santsenc que sóc hauria d’haver estat al meu poble celebrant la
Festa Major, però les vacances m’enxamparen al Pallars Sobirà. Com a
muntanyenc, pujar la Pica d’Estats també és Festa Major!
Cal llevar-se ben d’hora
i a les 5 del matí sortim d’Àreu. El Land Rover d’un voluntari de Sort ens puja
fins prop del refugi de la Vall Ferrera i
comencem a caminar una mica abans de les sis del matí. A la darrera
setmana d’agost els dies ja s’escurcen, i el sol es lleva més tard que
nosaltres. Dalt de la primera serra que cal travessar es veuen uns llums dels
que han sortit més d’hora encara. Em diuen que aquells s’han llevat a les 3 de
la matinada! Serà veritat allò de que per assolir una fita, els catalans cal
que ens llevem ben d’hora, ben d’hora,
ben d’hora?
Així que es passa el
refugi, el camí és molt costerut, i els que pugem hem d’anar amb llanternes. Sort
que quan el camí surt del bosc, la lluna, tot i que està minvant del ple de fa
tres dies, il·lumina els caminants. Quan arribem allà on eren els que ens duen
avantatge, l’alba comença a il·luminar les altes valls.
Som més de 200 participants
i més tard em diuen que moltes altres persones, que no estan inscrites
oficialment s’han afegit a la pujada a la Pica, i que finalment haurem estat més
de 300 persones en total que ens unirem al Port de Sotllo. Déu n’hi dó!
Si
sortir de casa per afegir-se a qualsevol acte reivindicatiu, a vegades costa un
esforç, ja no dic res del que suposa desplaçar-se fins el darrer poble de la
Vall Ferrera, i caminar, més de 4 hores de dura pujada, com a mínim, per
arribar al Port de Sotllo, havent superat bastants més de 1000 metres de
desnivell, abans de les 12 del migdia que és quan està previst que comenci la
Cadena Humana.
Les eugues, les
vaques i els vedells que pasturen per aquests bellíssims prats miren com puja
la cua de gent, cap a l’estany de Sotllo, i el d’Estats, i més amunt encara. Ja
estàvem avisats, enguany hi ha una mica més de neu que altres anys. Neu que ha
aguantat tot l’estiu, i que les primeres nevades de la tardor sorprendrà abans
de que es fonguin.
L’aire és fresc, gairebé fred, però la pujada fa suar més
d’un i més d’una. Hi ha gent gran que no sé d’on treu les forces per tirar
amunt a tan bon pas. Segurament que la fortalesa la treuen de dins. Com una deu
rep l’aigua de les entranyes de la muntanya. També hi ha mainada, que avui no
es queixen de que es cansen, ni van preguntant a cada pas, com altres vegades
si “faaaaalta moooolt per arribaaaar?”..
Quan ja resta molt
poc per assolir el coll fronterer, el gruix de participants esperem que baixin els
més matiners, els que han començat la Cadena al Cim de la Pica, per fer tots
plegats la gran cadena, a la baixada de la tartera.
Porto la màquina de
fotografiar, faig moltes fotos, als paisatges feréstecs dels volts de la Pica d’Estats,
també de la gent, però poques del moment principal, que és el de la Cadena
Humana. Per fer fotos m’hauria de deixar anar de les mans de les baules veïnes. "No es pot anar a la processó i repicar
campanes", diu la saviesa popular.
El dia no és segur,
algunes boires dificulten de tant en tant, la visió del cim de la Pica. L’home
del temps ha pronosticat pluja per la tarda, i alguns núvols amenacen en
avançar l’hora prevista... Per sort l’aigua s’espera i no mulla els centenars
de persones que som aquí.
Què anem a buscar a
la Pica, els participants de la Cadena Humana? Em sembla que la majoria de
participants anem a buscar la llibertat del nostre poble. Aquesta cadena és més
que un assaig de la Via cap a la Independència que travessarà tot Catalunya,
d’aquí a uns dies, l’11 de setembre. Per
la quantitat d’estelades que es veuen pujant la Pica, i a tot Catalunya, és
evident que el que tota la gent que s’està mobilitzant vol, és la independència
de Catalunya.
Aquest no és l’únic assaig que es fa de la Cadena Humana. Ho hem
vist als mitjans informatius, se n’han fet arreu: a les ciutats i pobles, als
barris aprofitant les seves Festes Majors, a moltes ciutats importants de l’estranger,
a les platges, ran d’onades, nus o vestits i fins i tot sota l’aigua.
Algunes forces
polítiques de Catalunya intenten aigualir o descafeïnar per endavant el clam de
la Cadena, i han proposat disfressar-la amb eslògans tan superats com: “Volem votar”, per acontentar els que de
moment es conformen amb el dret a decidir. Potser la intenció no és dolenta,
però com deia l’enyorat Ovidi: “No ens
conformem amb molles, ja volem el pa sencer”.
I és clar que volem
votar, és imprescindible per a saber els resultats de la consulta, però a
aquestes alçades, el que volem és volar! Volar ben amunt, i escapar dels
opressors malintencionats que ens volen tenir estacats ben a prop de terra,
mesells i sense moure’ns gaire. Perquè, hi ha algun demòcrata que no vulgui que
votem?
Cal fer una cadena
humana per poder votar, en un país on en teoria fa més de 35 anys que hi ha
democràcia?
Sabem de sobres que
aquells que no volen que esdevinguem lliures, no són demòcrates.
Els federalistes,
unionistes o de la tendència que vulguin, tenen tot el dret a ser
espanyolistes. Naturalment. Com els independentistes catalans tenen tot el dret
a reclamar a separar-se de l’Estat que no els agrada, i al que estan units per
la força de les armes, igual que qualsevol persona que no estigui bé amb la
seva parella té tot el dret a divorciar-se.
De retorn a Àreu, ens
reben els responsables del Pallars que han organitzat aquesta Cadena Humana, i
també la Carme Forcadell, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, que
enguany no ha fet vacances.
El poble d’Àreu s’ha
bolcat en aquesta iniciativa, i també molts altres de la Vall Ferrera, i de les
valls veïnes de Cardós, d’Àneu, d’Àssua, etc. El campanar de l’església
parroquial d’Àreu ha estat guarnit amb una llarga bandera catalana, i als
vessants del Monteixo hi han instal·lat una estelada gegant. I molts dels
balcons i finestres del poble llueixen estelades. La gent d’Àreu que no ha
pogut pujar a la Cadena de la Pica, s’afegeix a la festa i organitzen una
llarga cadena al carrer principal del poble.
Hi ha qui vol votar:
jo també! Hi ha qui vol volar... jo encara més alt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada