Camins de vi...

Camins de vi... de vicicleta i de faltes d’ortografia. Quan el passejant sobre dues rodes contempla les fileres de ceps arrenglerats que xuclen del sòl, el suc de les seves entranyes i del sol la claror del firmament i l’escalfor del foc.

 És la promesa d’un nou vi i de nous aromes. És la collita de tardor del compromís de la primavera i de la calor de l’estiu.

És la renaixença anual que acabarà a una copa que acompanyarem fins els llavis que comuniquen directament amb el cor, quan una maca beu macabeu.

Camins de vi... de victòries i de derrotes. De sorpreses, d’enganys i desenganys.

Camins de vi... de viticultors que amb el seu ofici intenten sorprendre cada anyada amb un nou vi, de color roig com la sang a vegades, i que infon una dolça sensació de follia a qui el pren. Amb mesura o sense.

Camins de vi... de vinyes. De vinyes del Priorat, dels Costers del Segre, del Penedès, del Maresme, de l’Empordà, i de tantes i tantes comarques, d’aquí i de la resta de la península que preparen aquest elixir, que ens fa més despresos, més fraternals, més enamorats, que ens fa que siguem més a prop de la llibertat. 

Quan una incipient embriaguesa és l’embrió d’una promesa de felicitat. De lluïssor en la mirada, de brillantor a l’horitzó del paisatge, i de llum a l’interior del nostre cos. Camins de vi... de visions gairebé al·lucinògenes si n’hem abusat.

Camins de vi... de vivències. Quan hem alçat les copes per la salut dels nostres éssers estimats, quan hem brindat en memòria dels que ja no hi són i que trobem a faltar, quan hem brindat de nou, tal com feien els nostres ancestres, al crit gairebé musical de: Visca Catalunya! Visca l’amor!! Érem petits quan sentíem aquesta crida i ja ens adonàvem que era més que un brindis, més que un desig.

Camins de vi... de vida. Quan ens hem fos amb la nostra persona estimada després  de buidar una ampolla, i ens deixem emportar per una musica de jazz que es clava a les artèries.  De moments que acaben a l’infinit. Camins de vi... de vibracions endins del cos.

Camins de vi... de Víblia i de mentides que a vegades ve de gust creure. Del personatge bíblic que anant a vela va descobrir les virtuts, i els perills d’aquest màgic beuratge. Aventures i desventures dels que van torrats. Placidesa o ansietat que provoca la beguda. Riallades o plors als que van engatats i porten un bon pet!

Els gustos i sabors del terreny que retorna a la boca. Del fonoll ressec, de la regalèssia, de la fruita vermella dels boscos propers. El miracle del raïm fermentat, tot ens ho empassem juntament amb l’esperit golut del vi. El regust de la tardor actual i de la llunyana primavera.

Camins de vi... de viatges efectuats sota el seu guiatge. Camins de vi.. de vincles que servarem per sempre amb qui hem compartit ampolla i copa, porró o porrona.

Camins de vi... de violàcia llum del capvespre.