dimarts, 29 de setembre del 2015

Incontinència

La Bea accelera el pas.
    - Albert, no aguanto més, tinc una urgència, necessito un lavabo!
    - En aquest carrer n’hi ha un de públic, al número 69.
Ella entra a corre-cuita. L’Albert es repenja a la paret per esperar-la.
   - Ja t’he avisat que és una urgència - diu ella estirant-lo pel cinturó dels pantalons.

Mentre la Bea es descorda, ell amb l’esquena tanca la porta rere seu.




Aquesta és una participació de relats amb 69 paraules, per al "Concurs de 69" promogut per Joan Gasull del blog "garbí24".

La il·lustració del 69 és feta per Carme Rosanas, però els colors se m'han barrejat. 


divendres, 25 de setembre del 2015

Viatge (més lluny)

Enguany ha fet 40 anys que Lluís Llach estrenà una de les seves cançons més conegudes - i reconegudes - al Palau de la Música: “Viatge a Itaca”.
Vàrem tenir la sort de ser-hi. Al galliner, envoltats d’altres joves entusiastes. Un concert èpic amb un final sorprenent, quan el canó de llum enfocà l’escut de les 4 barres que hi ha al centre de l’escenari. 
Al maig del 1975 això era una proesa. El dictador feixista que tant ens amargava era viu, i els seus agents, i altres llepes, encara més. A Franco li restaven pocs mesos de no-dos i assassinats.
Haig de reconèixer que no sabia què era Itaca i encara vàrem tardar a saber que es pronunciava Ítaca, amb accent a la i. Ni qui era Kavafis, l’autor de la primera estrofa.
El propi Llach amb les seves segona i tercera estrofa ens ho posà fàcil: “Més lluny, hem d’anar més lluny”.
Alguns dels cantants i músics catalans més coneguts, encapçalats pel mateix Llach, n’han fet una versió, que segurament serà cantada aquest vespre multitudinàriament a Montjuïc, en l’acte final del la candidatura “Junts pel sí”.
Una arribada en son de pau, amb sons alegres i musicals, on el ball de bastons sigui festiu i no d’amenaces.
És millor el valor que la por,
és millor la veritat que la falsedat,
és millor la independència que la submissió.
Millor la República que la monarquia...
Hi ha una cançó més antiga, d’aquelles que s’anomenen d’abans de la guerra: “Pel teu amor”. Permeteu-me canviar una sola paraula:
Rosó, Rosó,
vot de la meva vida...”

divendres, 18 de setembre del 2015

Ressons

   
       - Mare, ja he guarnit l’olla, he fet lo llit,  he passat la granera pel dormitori  i he aixalavat la roba. - Se sent la veu de la Neus mentre amb un drap acaba de treure la pols dels prestatges.
         - I donques? - Sona la veu de la mare que està fregant l’escala.
      - Que si em dixau baixar a lo riu a banyar-me? - Demana des de dalt la Neus. I s'apressa a continuar - Re mare, lo temps de fer una cabusseta a l’aigua.
       - No corgos tant que te camatrencaràs. S’han d’apariar les auvelles...
       - Ja ho he fet, mare. I la vaca é estacada al corral.
          - I amb qui vos anar a lo riu? No et mogos, que ara puio. - Diu la mare mentre deixa la galleda i la baieta al replà de l’escala.
      - Hi anava a anar amb l’Elena de cal Mut - fa la Neus sense deixar de passar el drap per les lleixes.
        - Avui en dissabte? - Diu la mare mirant-li els ulls. - Amb la faiena que tenim? No te posaràs a monear!
     - Hai faienat més de pressa que les follets. M’he escurronat un munt per poguer refrescar-me una estona...
        - T’hi dixo anar nena, però no m’enganyos, que sé que lo Pere de cal Moliner de Dalt t’espera a la marrada del corriol. - Diu la mare mentre recorda que, abans de la guerra, quan ella tenia la seva edat en Serni la festejava. I afegeix - No veus que quan tu hi vas jo ja en torno? Si t’has posat roia!!
        - Així m’hi dixau anar? - demana la Neus, que veritablement s’ha posat vermella.
     - Però no us poseu a l’aigua a pèl nu, que les hòmens sempre baden i series malmirada.
    - No patiu mare, no me llevaré ni la camisa ni les enaues. Diu la Neus somrient - Així que vós i lo pare també anàveu a lo riu?
         - I tant fieta... La teua padrina m’obligà a confessar-me, però lo Serni m’aconseià que no li explicós a lo mossèn. I no ho vai fer, i això que lo mossèn m’estiraua la llengua. “Segur que tu i lo Serni us heu estat garbarant un sobre l’altro. “No mossèn” li deia jo. “que lo Serni me respecta
        - I s’ho creia? Pregunta la Neus.
      - Ca! Lo mossèn deia que lo Serni tenia males intencions, que volia pecar amb mi. Lo Serni me feia bogeiar, i quan se m’arramblava, a mi me semblava que eren bones intencions. Era lo mossèn que anava astrompit de la quirrola, i sempre corria rere les mosses per vore si se’n podia catxar alguna. Una vegada, va aubrir la porta de lo confessionari i lo vai engegar a farrar la gata. 
            - Em vai llonçar pel camí avall que quasi m’entrupesso.
        - Però finalment vos va casar.
         - Va ser perquè vàrem baixar a lo riu a banyar-nos. Lo teu pare me va inamorar, i vam cotxar sobre l’herba... Al mes despús no me va venir allò... Ma mare me va amenaçar “ja te farà lo responso ton pare” i anllavons mos vàrem casar. Però lo teu padrí, que era un tros de pa, fins i tot mos pintà lo dormitori i mos regalà un llit nou.
         - A fe de Déu, mon pare, lo teu padrí també havia fet pasqua abans de rams!
        - Si? No ho sabia - s’admira la Neus.
      - I aleshores van enviar a la guerra lo teu pare, lo meu Serni. Ja no va tornar del Baladredo.
           - No ploreu mare...
        - No ploro Neus. Saps que te dic? Aixomoneix-te! Corre a buscar lo Pere, que la vida només se viu un camí.

dissabte, 12 de setembre del 2015

L'endemà de la Diada

El Joan i l’Eulàlia no se separen en tota la diada.
Tornant de la Meridiana van al concert de l’Elèctrica Dharma i altres grups.
 De matinada, quan tothom marxa estan rendits de tant saltar i ballar.
    - Ens estirem a l’herba? - proposa el Joan.
    - És una mica humida, oi? - somriu l’Eulàlia...
    - Les banderes ens serviran de màrfegues, els estels de coixí.

Al matí, obliden recollir-les.
Aquesta és una aportació per als relats amb 69 paraules, promogut per Joan Gasull del blog "garbí24".
La presento fora de concurs, ja que la fotografia hi és imprescindible i no està prevista a les bases.
La il·lustració del 69 és feta per Carme Rosanas, però se m'ha barrejat a la màquina de rentar amb la llenceria i hi vaig abocar tot el blauet que em restava de l’àvia. 

dijous, 10 de setembre del 2015

Planta 69

L’Elisabeth i el Jimmy es dirigeixen a l’ascensor d’un gratacels de Manhattan.
Estan sols. 
En Jimmy prem el botó 69.
Pugen a tota velocitat. De sobte se sent un soroll molt fort i l’aparell s’atura. Es miren.
    - Què deu passar? - pregunta ella.
    - Em sembla que en tenim per estona. Tinc una idea per a que el temps se’ns faci més curt - diu ell fent-li l’ullet...


Aquesta és una participació de relats amb 69 paraules, per al "Concurs de 69" promogut per Joan Gasull del blog "garbí24"
La il·lustració del 69 és feta per Carme Rosanas, però se m'ha barrejat a la màquina de rentar amb els llençols i la roba delicada i s'ha descolorit una mica.

divendres, 4 de setembre del 2015

Tenim les eines

Porta tancada
A dins hi ha una princesa
esclavitzada. 
Ben desplegades
per saber aprofitar-les.
Tenim les eines. 
Portes obertes.
L’eixida ben florida
i alliberada.