diumenge, 15 d’abril de 2018

El despertar de la primavera... catalana

     15 d’abril de 2018 a Barcelona
    Fa mig any que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a la presó.
    Els CDR són pacífics.
    Al president el tria el Parlament.
    Llibertat presos polítics!
    Prou repressió: ni exili ni presó!
    El despertar de la primavera...
    ...catalana.

dilluns, 9 d’abril de 2018

Us volem a casa

    Poques paraules: els CDR són pacífics. 
   La nit de dissabte a diumenge, al voltant de la presó Model de Barcelona va ser una demostració reivindicativa i pacífica.

    La violència que alguns mitjans malintencionats els atribueix és totalment falsa.
    Tuits als murs.
Amb les flors grogues
llaçades bondadoses
llueixen lliures.


diumenge, 1 d’abril de 2018

Pau a l'Ordal

     Hi ha un poble al Penedès que es diu Sant Pau d’Ordal. 
     Necessitem el doble significat de la paraula pau, que a més de ser un nom, té  el del valor de l’absència de violència. 
     Pau, volem la pau, és imprescindible a tot el món. També a Catalunya.
     El temps és insegur.
     Un vent de primavera s’ha endut els núvols amenaçadors.
    Un altre dels valors de Sant Pau d'Ordal és el préssec. Aquí  els camps són més modestos que al Segrià.
     Però els colors són els mateixos.
     Les flors dels presseguers són la promesa de l'apreciat préssec de l'Ordal.
     A un dels carrers de Sant Pau d’Ordal hi trobem un mural. Hi ha escrita una cèlebre frase de Joan Fuster: “Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres”.
   L’ajuntament que hi ha a Sant Pau d’Ordal és el de Subirats, que engloba d’altres nuclis de la comarca.
     A l'Ordal hi ha bona gent. Gent que té bon cor.
     A més de préssecs, Sant Pau d’Ordal és terra de vinyes.
     Dalt de la torratxa d’una heretat que es dedica al cultiu de vi i cava, hi ha una bandera.
      Algú brinda pel país. La copa ben alta, com la dignitat.

diumenge, 25 de març de 2018

Nevada de primavera a Collserola

    El 20 de març, justament el dia que comença la primavera cau una nevada a Collserola i a molts altres llocs de Catalunya.
 Caminant per la carretera que puja al Tibidabo m’aturo a fotografiar Barcelona.
   El sol vol sortir per començar a desfer la neu. He quedat amb uns amics per fer un passeig. 
   Són una colla de bones persones, penso que segur que, com a mi, els agradarà caminar per la neu.
  Fa estona que espero el Jordi, el Jordi, l’Oriol i el Quim. No poden venir, hauré de seguir caminant sol. 
  Si fos creient li demanaria al Sagrat Cor que hi ha al cim del temple que alliberés les persones que estan injustament tancades.  No veig que bellugui els braços ni un mil·límetre per impedir tanta injustícia. 
    Com sempre les catalanes estem totalment soles.
   Una casa de la Molina (vull dir Collserola) dorm sota la neu.
   Hi ha un arbre fruiter. S'ha glaçat la flor de neu.
  Endinsat als boscos de Collserola camino per entre branques que s’han vinclat pel pes de la neu. 
   Només les meves petjades a la neu verge deixen constància del meu pas.
   Divendres ens assabentem que un altre Jordi, la Carme, la Dolors, el Raül i el Josep tampoc podran gaudir de la primavera de Collserola. Hi ha 9 persones honorables tancades a Madrid, al cor d’Espanya. Potser n’hauríem de dir al mal cor. 
   La reixa que mena a les escales que pugen cap al Sagrat Cor del Tibidabo segueix tancada.
  Ara que la neu de Collserola s’ha desfet i que encara resta molta neu al Montseny i als Pirineus, comença la primavera catalana.