dijous, 4 de juliol del 2013

Ja som independents (Concert per la Llibertat)

Obrim les portes bat a bat,
Una notícia ha esclatat,
I la sabem fa més d’un dia
Sortim a fora ben contents.
Tornem a ser independents.
Pica d’Estats, el cim més alt:
Oneja al cel una estelada
Aquesta nova  és esperada
Per escampar-la als quatre vents
Ara que som independents.
Carenejant cap a llevant
per la Salòria i la Cerdanya
el caminant corre i s’afanya
porta consignes molt recents:
dieu que som independents.
Una rosada d’alegria.
Sentint  el clam dalt del cimal
La neu es fon en el Puigmal
Les aigües van formant torrents
Bramant que som independents.
Al Canigó i a Perpinyà,
els sardanistes de Cotlliure
portant la flama volen viure
al Rosselló i també als Conflents
saben que som independents.
Són arribats al Cap de Creus
Els clams de més de cent mil veus
Dalt de la roca esclata el far.
Encén la llum d’albes lluents.
Sap que ara som independents.
Va de Portbou a Llavaneres
Es gronxa a ritme d’havaneres
I de Sant Pol fins els Alfacs
Sonen les músiques plaents
diuen que som independents
No necessita els afalacs
Solca un llagut l’aigua de l’Ebre
Fins a trobar el Cinca i el Segre
Que s’hi barregen imponents
Perquè ja som independents!
Els dolçainers d’Algemesí
la Moixeranga afinaran
algú dirà a València estant:
hem de ser més amatents
que ja són independents.
Treballadors d’enllà o d’aquí.
Del Priorat i el Penedès
beurem el vi, suau com un bes.
Vinyes, raïms, ceps i sarments.
Tots junts ja som independents.
De la Segarra  i la Noguera
Del Pedraforca a Montserrat,
La maquinària sega el  blat
D’un nou pa tendre en són ferments
Ara que som independents
Sempre endavant, mai més enrere
El Comte Arnau amb el pagès
Dalt del Montgrony, al Ripollès
d’un vell país amb nous ciments.
Perquè ja som independents.
Oli d’Arbeca i de Siurana
de dalt dels cims fins a la plana
De la Garrotxa fins a Banyoles
No ens amaguem els pensaments
que ara ens fan ser independents.
S’amansarà a la Vall  d’Aran
El riu Garona sense drecera
i al Pallaresa i Vallferrera
la mainada als campaments
Ja volen ser independents.
No he anomenat moltes comarques
però no oblidem el Cimal d’Arques,
Montgrí, Montseny, Montsià i Montsant
les il·lusions i arrauxaments
que ara ens fan ser independents. 

2 comentaris:

  1. ohhhh..son unes imatges genials
    quina enveja em feu d'haber-hi sigut !!
    i el text...m'esperona: som independents!!
    em recorda allo de *nosaltres soms el somni*

    pell de gallina !
    jajajja

    gracies per compartir-ho.

    ResponElimina
  2. Ei, si vols formar part del Blog-via per la independència, només ho has de dir. És que tenim el teu comentari però NO dius específicament si vols que t'apuntem. Esperem que sí!! :-))

    ResponElimina