Volem volar

Vaig tenir la immensa sort de ser a Àreu mentre s’organitzava la Cadena Humana a la Pica d’Estats, i el privilegi de participar-hi, concretament el dia 24 d’agost, dia de Sant Bartomeu. Com a santsenc que sóc hauria d’haver estat al meu poble celebrant la Festa Major, però les vacances m’enxamparen al Pallars Sobirà. Com a muntanyenc, pujar la Pica d’Estats també és Festa Major! 

Cal llevar-se ben d’hora i a les 5 del matí sortim d’Àreu. El Land Rover d’un voluntari de Sort ens puja fins prop del refugi de la Vall Ferrera i  comencem a caminar una mica abans de les sis del matí. A la darrera setmana d’agost els dies ja s’escurcen, i el sol es lleva més tard que nosaltres. Dalt de la primera serra que cal travessar es veuen uns llums dels que han sortit més d’hora encara. Em diuen que aquells s’han llevat a les 3 de la matinada! Serà veritat allò de que per assolir una fita, els catalans cal que ens llevem ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora?

Així que es passa el refugi, el camí és molt costerut, i els que pugem hem d’anar amb llanternes. Sort que quan el camí surt del bosc, la lluna, tot i que està minvant del ple de fa tres dies, il·lumina els caminants. Quan arribem allà on eren els que ens duen avantatge, l’alba comença a il·luminar les altes valls.

Som més de 200 participants i més tard em diuen que moltes altres persones, que no estan inscrites oficialment s’han afegit a la pujada a la Pica, i que finalment haurem estat més de 300 persones en total que ens unirem al Port de Sotllo. Déu n’hi dó! 

Si sortir de casa per afegir-se a qualsevol acte reivindicatiu, a vegades costa un esforç, ja no dic res del que suposa desplaçar-se fins el darrer poble de la Vall Ferrera, i caminar, més de 4 hores de dura pujada, com a mínim, per arribar al Port de Sotllo, havent superat bastants més de 1000 metres de desnivell, abans de les 12 del migdia que és quan està previst que comenci la Cadena Humana.

Les eugues, les vaques i els vedells que pasturen per aquests bellíssims prats miren com puja la cua de gent, cap a l’estany de Sotllo, i el d’Estats, i més amunt encara. Ja estàvem avisats, enguany hi ha una mica més de neu que altres anys. Neu que ha aguantat tot l’estiu, i que les primeres nevades de la tardor sorprendrà abans de que es fonguin. 

L’aire és fresc, gairebé fred, però la pujada fa suar més d’un i més d’una. Hi ha gent gran que no sé d’on treu les forces per tirar amunt a tan bon pas. Segurament que la fortalesa la treuen de dins. Com una deu rep l’aigua de les entranyes de la muntanya. També hi ha mainada, que avui no es queixen de que es cansen, ni van preguntant a cada pas, com altres vegades si “faaaaalta moooolt per arribaaaar?”..

Quan ja resta molt poc per assolir el coll fronterer, el gruix de participants esperem que baixin els més matiners, els que han començat la Cadena al Cim de la Pica, per fer tots plegats la gran cadena, a la baixada de la tartera.

Porto la màquina de fotografiar, faig moltes fotos, als paisatges feréstecs dels volts de la Pica d’Estats, també de la gent, però poques del moment principal, que és el de la Cadena Humana. Per fer fotos m’hauria de deixar anar de les mans de les baules veïnes. "No es pot anar a la processó i repicar campanes", diu la saviesa popular.

El dia no és segur, algunes boires dificulten de tant en tant, la visió del cim de la Pica. L’home del temps ha pronosticat pluja per la tarda, i alguns núvols amenacen en avançar l’hora prevista... Per sort l’aigua s’espera i no mulla els centenars de persones que som aquí.

Què anem a buscar a la Pica, els participants de la Cadena Humana? Em sembla que la majoria de participants anem a buscar la llibertat del nostre poble. Aquesta cadena és més que un assaig de la Via cap a la Independència que travessarà tot Catalunya, d’aquí a uns dies,  l’11 de setembre. Per la quantitat d’estelades que es veuen pujant la Pica, i a tot Catalunya, és evident que el que tota la gent que s’està mobilitzant vol, és la independència de Catalunya. 

Aquest no és l’únic assaig que es fa de la Cadena Humana. Ho hem vist als mitjans informatius, se n’han fet arreu: a les ciutats i pobles, als barris aprofitant les seves Festes Majors, a moltes ciutats importants de l’estranger, a les platges, ran d’onades, nus o vestits i fins i tot sota l’aigua.

Algunes forces polítiques de Catalunya intenten aigualir o descafeïnar per endavant el clam de la Cadena, i han proposat disfressar-la amb eslògans tan superats com: “Volem votar”, per acontentar els que de moment es conformen amb el dret a decidir. Potser la intenció no és dolenta, però com deia l’enyorat Ovidi: “No ens conformem amb molles, ja volem el pa sencer”.

I és clar que volem votar, és imprescindible per a saber els resultats de la consulta, però a aquestes alçades, el que volem és volar! Volar ben amunt, i escapar dels opressors malintencionats que ens volen tenir estacats ben a prop de terra, mesells i sense moure’ns gaire. Perquè, hi ha algun demòcrata que no vulgui que votem?

Cal fer una cadena humana per poder votar, en un país on en teoria fa més de 35 anys que hi ha democràcia?

Sabem de sobres que aquells que no volen que esdevinguem lliures, no són demòcrates.

Els federalistes, unionistes o de la tendència que vulguin, tenen tot el dret a ser espanyolistes. Naturalment. Com els independentistes catalans tenen tot el dret a reclamar a separar-se de l’Estat que no els agrada, i al que estan units per la força de les armes, igual que qualsevol persona que no estigui bé amb la seva parella té tot el dret a divorciar-se.

De retorn a Àreu, ens reben els responsables del Pallars que han organitzat aquesta Cadena Humana, i també la Carme Forcadell, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, que enguany no ha fet vacances.

El poble d’Àreu s’ha bolcat en aquesta iniciativa, i també molts altres de la Vall Ferrera, i de les valls veïnes de Cardós, d’Àneu, d’Àssua, etc. El campanar de l’església parroquial d’Àreu ha estat guarnit amb una llarga bandera catalana, i als vessants del Monteixo hi han instal·lat una estelada gegant. I molts dels balcons i finestres del poble llueixen estelades. La gent d’Àreu que no ha pogut pujar a la Cadena de la Pica, s’afegeix a la festa i organitzen una llarga cadena al carrer principal del poble.

Hi ha qui vol votar: jo també! Hi ha qui vol volar... jo encara més alt.